Vida
La història de una xiqueta que ho contava tot
Katherine Johnson va néixer el 26 d'agost de 1918 a White Sulphur Springs, Virgínia Occidental, i ja des de molt petita va demostrar el seu talent per a les matemàtiques. Les lleis de segregació racial que hi havien en aquella època li van impedir continuar els seus estudis. La seua familia es va haver de mudar per a que aniguera a una escola on l'acceptaren.
Als 18 anys va aconseguir els graduats a Matemàtiques i Francés. Aleshores va començar a ensenyar música, matemàtiques i francés a una escola. Allà va sofrir el racisme fortament. Però ella va lluitar d'alguna manera contra aquest al ser l'unica dona seleccionada per realitzar els estudis de postgrau a una usiversitat prestigiosa. Encara que per problemes familiars no els va poder fer.
L'any 1950 la NACA (National Advisory Committee for Aeronautics) , predecessora de la NASA (National Aeronautics and Space Administration) va contractar a Katherine. Com a experta en matemàtiques i geometria, el seu treball consistia en realitzar totes les operacions i comprovacions de càlcul que requerien els enginyers aeronàutics. Va començar a plantejar preguntes com "per què", "per què", "com", "per què no" i va demanar poder anar a les reunions dels enginyers per poder discutir aquestes qüestions amb ells. Amb el temps va anar destacant no només pels seus coneixements sinó també per les seves capacitats de lideratge. Tot i les barreres inicials que va poder patir a l'inici de la seva carrera a causa de la seva doble condició de dona i afroamericana, a poc a poc es va anar guanyant el reconeixement dels seus col·legues.
Va ser l'encarregada de dur a terme els càlculs del Projecte Mercury desenvolupat per la NASA entre 1961 i 1963. Va calcular la trajectòria parabòlica del vol espacial d'Alan Shepard, el primer nord-americà que va viatjar a l'espai a bord del Mercury Redstore 3 el 1961.
Va calcular la trajectòria de l'Apollo 11 que portaria l'home a la Lluna el 1969. A més els seus càlculs van ajudar a sincronitzar el mòdul lunar amb el mòdul orbital. Katherine comentava: "Jo havia fet els càlculs i sabia que eren correctes, però podia passar qualsevol cosa". De fet una cosa inesperada va passar durant la missió Apollo 13 i Katherine va ajudar, un cop avortada la missió, al fet que la nau tornés a la Terra implementant procediments i cartes de navegació.
També va participar en el programa Space Shutlle i en plans de missió a Mart fins a la seva jubilació, el 1986, després de trenta-tres anys de servei a la NASA.
Katherine Johnson ha rebut innombrables premis i reconeixements al llarg de la seva vida. Alguns dels seus vint articles publicats són dels més importants de la NASA. Ha rebut la Medalla Presidencial de la Llibertat dels Estats Units, la major condecoració atorgada a un civil al seu país, així com altres premis com la de Matemàtica de l'Any (1997) o el Lunar Orbiter Spacecraft and Operations Group Achievement Award (1967). Al gener de 2017 s'estrenarà la pel·lícula Hidden Figures, basada en la novel·la de Margot Llegeix Shetterly i on s'explica la vida de Katherine i quatre extraordinàries dones de la NASA: Dorothy Vaughan, Mary Jackson, Christine Darden i Glòria Champine.
